Laurent Bègue, professor de La universitat Pierre Mendès-France de Grenoble assenyala que els experiments efectuats en el laboratori del centre educatiu, demostren que aquests efectes en el comportament són "acumulatius" i poden ser "relativament de llarga durada".
Experts afirmen que aquesta violència audiovisual ha actuat com a “porta d’entrada” perquè els joves accedeixin a altres addiccions com l’alcohol i les drogues quan encara no tenen la maduresa suficient.
Si més no, moltes vegades ha quedat demostrat que molts d’aquests estudis no es realitzen de manera que ens en puguem refiar del resultat. Jo crec que aquest en concret no ha utilitzat mètodes dels quals la conclusió en sigui fiable. Els alumnes sotmesos a la prova sabien a què estaven sent examinats i podien reaccionar en funció de la informació de què disposaven. Per altra banda jugar a videojocs vint minuts al dia durant tres jornades no és temps suficient com perquè l’usuari adquireixi comportaments amb els qual no comptava prèviament.
Per tant, crec que aquest estudi ha estat realitzat per una institució que està en contra dels videojocs violents i en vol embrutar la imatge, sense tenir en compte si els mètodes o arguments que utilitza són suficients.
Des de l'experiència personal, puc assegurar que aquests videojocs que et situen en escenaris de guerres autèntiques i en els quals la teva missió és anar a un país en guerra i exterminar al bàndol contrari, pot servir per desfogar-se a gent amb un comportament violent. És a dir, els treu la ràbia acumulada que normalment traurien dia a dia. El que és ben clar és que aquestes persones han de tenir molt marcada la barrera entre la realitat i la ficció, i no actuar de manera contrària al context en què s'està.
Estic d'acord amb la teva opinió, ja que considero que el fet de jugar videojocs violents de manera controlada no té perque influir en la teva vida.
ResponderEliminarJo també estic d'acord amb la teva opinió, perque podem distingir entre la vida real i els videojocs i la ficció (depenent de l'edat a la que es jugui, està clar)
ResponderEliminarCreus que algun cop t'ha pogut influir qualsevol tipus de joc violent a la teva vida real?
ResponderEliminarLa veritat és que vaig estar una temporada jugant molt al "Black Ops II", el joc que ha publicat el Pau Rabascall a la seva entrada, i a vegades en certs moments de la vida real pensava que estava al joc. Per exemple veia algú del carrer des d'una finestra i pensava en disparar-li al cap amb un franctirador, però res més enllà de pensaments.
Eliminarcreus que persones influenciables haurien de tindre vetat l'acces a aquest tipus de jocs ?
ResponderEliminarSí, de fet s'ha valorat l'opció de sotmetre als usuaris a un examen psicològic quan van a comprar un videojoc d'aquest tipus. Però això no garantitza que aquest tipus de persones no els consumeixin perquè poden demanar a qualsevol altre persona que els hi compri. Per tant, és molt difícil i no sabem si en un futur es podrà fer.
Eliminarestic d'acord amb la teva opinió no crec que una persona amb dos dits de front es deixi influenciar per un joc. Aquest tema sempre està a l'ordre del dia i sempre parlen pares que no han tocat un joc en la seva vida i no tenen ni idea de com pot influir.
ResponderEliminarSi es sap diferenciar entre la vida real i la vida virtual, no hi ha problema. El problema ve quan les persones no ho distingeixien, perquè hi han persones que no ho fan.
ResponderEliminarPerò és molt difícil trobar un filtre per aquest tipus de persones.
EliminarCreus que els pares no haurien d’estar més atents als videojocs que compren als seus fills?
ResponderEliminarCrec que hi ha molts pares que els compren els videojocs sense saber el que estan comprant. Per tant no és el fet d'estar més atents, és el fet de saber el que compres.
Eliminar